Escarxofa&Jazz als Jardins del Cementiri Vell. Prat del Llobregat
06-04-2014 12:00 horesLloc: Jardins del Cementiri Vell
Preu: Entrada gratuïta Tiquet menú: 6€ Venda de tiquets a El Lloro, La Porta del Delta i La Santa Burger a partir del 17 de març
El temps de les carxofes és
sinònim també de jazz i és que, l’Escarxofa&Jazz arriba a la seva
vuitena edició. La festa, que es trasllada als Jardins del Cementiri
Vell, ens permetrà descobrir noves propostes que es connecten amb el
jazz de la mà de Casi el mejor trío de tu vida, El Colectivo, Wax & Boogie Rhythm combo, Xarangarín i Electric Gozarela.
El
dinar popular serà un Arròs arròs mediterrani amb verdures del Delta i
unes postres amb compota de carxofa que, com ja ve sent habitual,
cuinarà l’entitat Les Escarxofes del Prat
. Els tiquets del dinar popular es posaran a la venda de forma
anticipada a partir del 17 de març a El Lloro, La Porta del Delta i la
Santa Burger.
Casi el mejor trío de tu vida
és una banda musical internacional: tres persones, tres instruments,
tres països i una barreja d’estils musicals amb bases de dixieland,
blues i un toc de funky.
Xarangarín
neix de les ganes de portar festa, alegria i rauxa, amb un repertori
ampli i divers, de la música popular als garns hits delpop-rock, aquests
músics ens acompanyaran durant tota la jornada
El Colectivo
és el resultat de la trobada de músics que, amb un repertori original,
estableixen un diàleg a tres damunt l’escenari. La simplicitat de les
composicions, les fresques melodies i la improvisació fan del seu jazz
una proposta lluminosa i seductora.
Wax & Boogie Rhythm Combo és
una formació especialitzada en Boggie woogie dels anys 30, el swing
dels 40 i el Rythm and Blues de los 50. Una descàrrega d’energia amb la
veu de Ster Wax acompanyada del ritme trepidant i desenfrenat de les
tecles de David Giorcelli, la bateria de Reginald Vilardell, el saxo de
Dani Pérez i el contrabaix de Nicolás Dubouchet.
Electric Gozarela.
és una banda procedent de la perifèria de Barcelona formada per músics
que provenen de diverses formacions i es reuneixen per acostar-nos el
seu boogaloo, mambo, latin-funk… El só més rítimic i contagiós dels anys
70 que va viatjar desde Puerto Rico a New York. S’atreveixen amb
interpretacions, versions i perversions dels més grans, des de Ray
Barreto, Los Amigos Invisibles fins a Ibrahim Ferrer, pero sense oblidar
els seus temes propis carregats de ritme purament negre i amb una
generosa dosi de groove. Com bé diu Ray Barreto “que sempre hi hagi groove” i aquest és un dels lemes d’aquesta banda que ens farà ballar fins a l’extenuació!